estripar esgarrapar(la pell del cos) espelleringar espellingar esqueixar espellifar(la roba) esparracar espellissar escassigallar laceraro dilacerar(esp. teixits orgànics) esgarrinxar(la pell) esvellegar esvorancar, fer un gros esquinç. Cp. esfilagarsar estripar. Manuel Franquesa i [...]

v tr 1 [arañar] esgarrapar. 2 [lastimar] fer mal. 3 [raspar] esquinçar, estripar. 4 amer agr escardar. 5 fig [dejar pasmado] esbalair, petrificar, deixar parat. v pron 6 [pasmarse] esbalair-se.  [...]

v tr 1 [desgarrar] lacerar, estripar. 2 [herir] ferir. 3 fig [herir] lacerar. 4 fig perjudicar, afectar. Lacerar su honra, perjudicar la seva honra. 5 fig [el corazón] lacerar, ferir.  [...]

1 (un llum d'oli) mocar espavilar 2 (un animal) estripar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Establir una solució de continuïtat a la superfície o a l'interior d'un òrgan, d'un teixit o d'una estructura anatòmica, mitjançant forces de tracció, per pràctica quirúrgica com a causa d'un traumatisme. [...]

1 v. tr. Netejar el nas de mocs. fer setze(fam.), mocar-se sense mocador, amb els dits. 2 Mocar un llum. esmocar espavilar 3 Mocar un animal mort: estripar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, dir el nom del porc, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i madures, dir-ne de coents, dir fàstics d'algú, deixar algú com un drap brut, repassar (o fer una repassada), estripar contra algú, dir les mil pestes, posar a parir, deixar verd algú, tirar (alguna cosa) per terra, etc. Per exemple [...]

v tr 1 rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat. 2 [tela, papel] esquinçar, estripar. 3 [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar. 4 [calzado] foradar. 5 [el agua, el aire] fendre, tallar. 6 fig [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci. 7 fig [un compromiso [...]